Manifest

L’Aplec Jove neix amb la voluntat de teixir complicitats entre el ric panorama juvenil i associatiu de Sant Cugat. Tot i que la ciutat gaudeix d’un moviment popular juvenil potent, costa molt establir espais comuns de trobada d’on puguin sorgir iniciatives col·lectives que permetin millorar les condicions del jovent santcugatenc. És per això que aquesta trobada vol crear afinitats entre joves i col·lectius i demostrar així la capacitat d’autoorganitzar-nos i autogestionar-nos de manera crítica i constructiva.
 
Quan pensem en quina imatge projecten els mitjans de comunicació sobre els joves, ens trobem que ens presenten com persones sense experiència, sense ganes ni motivacions per fer res. Se’ns pinta com si les nostres opinions no tinguessin el mateix valor que la d’un adult. Sovint es relaciona «joves» amb “ni-nis”, com si ens agradés no poder treballar, no poder estudiar o no poder-nos emancipar. Però com podem plantejar-nos treballar si hi ha prop d’un 60% d’atur juvenil, estudiar si les universitats catalanes són les terceres més cares d’Europa i emancipar-nos si Sant Cugat és una de les ciutats amb el metre quadrat més car de l’Estat?
 
Malgrat la imatge que podem percebre als mitjans, els joves ens organitzem i tirem endavant projectes. Tirem endavant en aquest poble 5 entitats d’educació en el lleure perquè creiem que l’educació és una eina indispensable per construir un món més just. Tenim centenars de grups de música i defensem les seves reivindicacions i necessitats alhora que denunciem l’enganyifa del que ha resultat ser la Sala Hoboken. Tirem endavant múltiples projectes esportius com el rugby o l’handbol. Són gairebé incomptables les associacions de cultura popular, la gran majoria amb presència de joves. També impulsem l’oci alternatiu. En aquest poble, els joves també construïm horts urbans autogestionats i col·lectius, okupant espais en desús, qüestionant la màxima de les lleis, la propietat privada. I totes aquestes coses, totes aquestes hores treballades i tots aquests projectes desenvolupats, les fem sense esperar res a canvi, més enllà de la satisfacció col·lectiva.
 
Aquests projectes ben sovint no compten amb el suport de l’Ajuntament, ans al contrari, les traves són constants. Només cal veure com va acabar l’hort quan estava al Carrer Migdia: tot el projecte literalment aixafat per les excavadores. També ens podríem preguntar per què l’Esbart ha estat tants anys sense seu, o com és que hi ha Caus o Esplais que destinen la majoria dels seus ingressos a pagar el lloguer de la sala on es reuneixen i guarden el material. Mentrestant a altres municipis tenen a la seva disposició un munt de sales municipals gratuïtes on poden desenvolupar les seves activitats. D’exemples d’aquest tipus n’hi ha per parar un carro.
 
De fet, podem preguntar a qualsevol entitat que hagi organitzat activitats al carrer si l’Ajuntament els ha posat facilitats o els ha demanat permisos i assegurances, o bé si els ha posat inconvenients amb l’horari, el material o l’espai sol·licitat. Les entitats necessitem espais per desenvolupar les nostres activitats i l’Ajuntament no ens dóna facilitats en aquest camp. Justament el contrari: es va aprovar una ordenança del civisme que fa més difícil fer activitats al carrer, s’han instal·lat unes innecessàries i gens volgudes càmeres de videovigilància i s’ha reduït l’horari de les activitats nocturnes fins l’absurd. 
 
Una altra qüestió alarmant és la manca d’oci en aquest poble. Des de fa massa anys, és anecdòtica l’oferta d’oci nocturn al centre de Sant Cugat, i només podem comptar amb les discoteques –que no sales de concerts públiques– desmesuradament elitistes de les afores. Més enllà d’això, a les dotze de la nit sembla que hi hagi el toc de queda. D’altra banda sembla irònic, però mentre es persegueixen pràctiques com el «botellón», tota la oferta d’oci nocturn es basa exclusivament en un consum de grans quantitats d’alcohol en aquests locals. Lamentablement al poble no podem comptar amb una contraoferta d’activitats nocturnes esportives o culturals on l’eix central d’aquestes no siguin les drogues o l’alcohol.
 
Un altre fet força significatiu és que existeixi un Consell d’Infants a Sant Cugat i en canvi no hi hagi cap Consell de Joves. És un cas molt paradigmàtic que mostra la poca importància que l’Ajuntament mostra als joves de la ciutat. Invisibilitzar el problema no és una solució. Per tot això recuperem el carrer ja que és la eina per fer-nos veure, per mostrar el nostre descontent i exigir millores per la col·lectivitat. Som joves de moltes entitats que creiem en l’autogestió com a model d’organització social, cosa que no eximeix l’administració pública de complir els seus deures envers la ciutadania. Creiem també en la solidaritat que ens ha portat a unificar les nostres forces per tal de ser una eina col·lectiva de lluita i canvi social.
 
I amb aquests i més objectius de millora, seguirem treballant des d’aquesta plataforma: l’Aplec Jove de Sant Cugat recupera el carrer!

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s